http://martimateu.blogspot.com/

---

Sigue los principales acontecimientos deportivos en directo. MSN Motor

Sols...?
Buscar contínuament és una necessitat humana de trobar-nos a nosaltres mateixos.
Sovint sols, sense mirar-nos ni mirar res del que ens embolica, negant als nostres ulls les opcions que ens envolten.
Potser,arribar a conèixe, ns, seria a través dels altres.
Sols no podem estar, sols s´estanquem en un llac d´on no podem sortir.
_ La resta és un perill, que em limita i em condiciona, que em reclama i
em controla.
La resta anul-la la meva personalitat.
Hauríem d´apropar-nos a la resta, negociar amb el que hi ha fora i no sentir-nos sols.
_ Jo vull estar sol, però acompanya´m a estar sol, per que sol no sé estar.

---

Express yourself instantly with MSN Messenger! MSN Messenger

---

nus

si els voleu veure, ara els tinc exposats al pub CENTRAL del meu barri, al barri Juroca

http:///carmepana.blogspot.com/

http://luisbolivar.blogspot.com/

proces d, un retrat

tomàquets

Homenatge a Florence Nightingale, nascuda al 1820, coneguda com la mes gran referent dins de la feina d´ infermeria.
La imatge representa el mon de l, infermeria quan no hi havia electricitat i les dones que cuidaban als malats hi anaven amb espelmes o candils a curar-los.

La Luisa ja no hi és,
La Luisa ja ha marxat,
ens ha deixat al seu refugi,
al seu suport
i a dues flors.
I ens ha demanat,
que els animem,
i que a élla,
no la oblidem.
Déu esta volant per el cel,
o nedan ,
per el mar.
Dóna igual,
mentres hi hagi blau,
blau com l, aigua,
blau,
com els ulls de la Marta.
Segur que la sentim,
voltant a les dues flors,
com una papellona,
ben atenta,
a la seva evolució.
Desde alla on no la veiem,
el seu alé vindrá.
Perqué la Luisa,
sí que hi és,
La Luisa no ha marxat.

el meu primer quadre informalista, o potser no??

El meu primer quadre informaliste, encara dubto una mica si pot entrar dins d, aquest moviment. Quan aprengui mes ja us lo diré. El cert es que no se definir-ho, peró dóna igual, a mi el quadre m, agrada.

Per mi es el camí que tots fem durant la vida per aconseguir alló que volem. Ple de trabes i histories que es fan trepitjar, peró que si seguim caminant l, aconseguim, a la fí, arrivem a la Lluna

--------------------

Sóc un principiant, ara començo, i cada vegada estic mes segur, que amb la pintura, estaré sempre aprenent.
Qualsevol forma en que és repesentat l, art, és un camí cap una altra obra. Sempre diferent. Es un pas mes.
T, agrada o no t, agrada, però es l, única llibertat d, expressió que no se l, emporta el vent.
L, obra que es destrueix, es transforma en una altre obra, en música, en teatre, en llibre, en escultura, en pintura, etc...
jo, tant si us agrada com o, us animo a mirar.
A mirar tot el que sigui ART.
Segur que trobareu en alguna obra, quelcom que us fará pensar, admirar. riure o plorar.
Jo desitjo que us agradi el que faig. A mi si !.
No puc deixar aquest escrit, sense nomenar a la persona que m, atxuxa, que em renya, que m, ensenya cada dia mès sobre l, art, i que insconcientment m, ensenya paralelament moltes mes coses. L, admiro com artista, creadora, profesora i sobretot com a persona.
El seu nom es, Agustina Sobrino.
Maig 2004, Marti Mateu

Els desigs humans són tan diversos com de vegades incompresos.

Els meus personatges estan en una parada benvolguda, dins un espai per a ells, amb una mirada a l, infinit o cap el seu propi interior, però am la sensació de tot un univers al seu voltant.

Recollits, agafant-se, tot fent un únic element.

Son els gestos d, uns moments que només pertanyen a ells, moments nus, sense cap pes que no sigui el pes que no es veu.

Aquesta obra és el desig de la quietud, el gest del silenci.

Martí Mateu

+ cuadros