La Luisa ja no hi és,
La Luisa ja ha marxat,
ens ha deixat al seu refugi,
al seu suport
i a dues flors.
I ens ha demanat,
que els animem,
i que a élla,
no la oblidem.
Déu esta volant per el cel,
o nedan ,
per el mar.
Dóna igual,
mentres hi hagi blau,
blau com l, aigua,
blau,
com els ulls de la Marta.
Segur que la sentim,
voltant a les dues flors,
com una papellona,
ben atenta,
a la seva evolució.
Desde alla on no la veiem,
el seu alé vindrá.
Perqué la Luisa,
sí que hi és,
La Luisa no ha marxat.